Jo estic llogat a Son Mas;
sempre guard per ses voreres.
Margalida Torrenteres,
tu qui tens ses mans lleugeres,
vine aquí i m’afaitaràs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Barbers
Esporles
456
II
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
Te deus pensar, perque ets rossa,
que tothom te vulga bé.
Dones com tu, en trobaré
sense dobler dins sa bossa.
S’al•lota em posen en plet,
i alguns se pensen guanyar;
i jo tenc un paper fet
de mà de notari fet,
que diu que no m’inquiet,
que s’amor no mudarà.