Set a una ravenissa
no la poren ’rabassar,
per això han ’gut de menar
ses egos de Son Catlar
i euveies de Païssa.
De Sóller N’Andreu Tambor
tots es parrals avigila
i en sa nit s’hi enfila
descalç per no fer remor.
A Múrcia me n’aniria,
i de passada, a Maó;
veuria sa meva amor
ambe qui jo em devertia.