Marieta, Marieta!
Marieta, que t’estim!
No vulgues En Lloatxim,
perque té es nas de xueta!
Des que us en vàreu anar
a Aufàbia per majoral,
en el coll tenc un dogal
que m’estreny i me fa mal
i no em deixa respirar.
-¿Com te va, tun-tam, tun-tena?
¿com te va es temps que ha passat?
-M’enviaren a dur llenya
amb un tronc mal esporgat.