Des que us en vàreu anar
a Aufàbia per majoral,
en el coll tenc un dogal
que m’estreny i me fa mal
i no em deixa respirar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Capdepera
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Anatomia, Dolor i plany, Enyorança, Gent foravilera, Geografia del territori, Majorals, Oficis medi rural, Salut i malaltia, Viatges
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
69
Volum
I
Núm de pàgina
7
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’una enamorada per l’absència del seu estimat que s’ha fet majoral. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.
Tradicionari de Mallorca
