Sa novia s’és casada;
no ho ha fet sebre a ningú:
per quatre cèntims que du
i sa coa manllevada!
Mu mare, jo el vui paraire,
perque és un art molt honrós:
ni sastres ni teixidors
saben fer un castell a l’aire.
Jo crec que li devem plànyer,
a un pobre carritxer,
sa vida trista que té
penosa dins sa muntanya.