Patró Jaume, perdonau,
que no me’n ’via temut.
Donau menjar an es llaüt,
que me’n vaig a dur peix blau.
Encara no és post es sol,
com ella ja està colgada.
Mal romangués aferrada
a ses rues d’es llençol!
Diuen que sa lloriguera
Es coní se vol cavar.
Si és gran, hi podràs posar
es cabrit i sa somera.