Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.
D’al•lota d’es meu carrer
no n’he volguda cap mai:
mu mare diu que fregai
per escurar, ella en té.
Vénc carregat de comandes.
No sé si em recordarà.
D’es brossat que va tirar
l’amo de s’Espinegar,
un carro se’n va encallar
fins part damunt de ses bandes.