Voldria esser la llendera
d’es rellotge d’es teu cor,
i llavò sabria jo
ambe qui tens sa quimera.
No s'alegra es meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
No penseu que sia ingrat.
Sa cançó, la vos faré:
Sou sa dona d’un ferrer;
Déu vulga que vagi bé
s’ofici que heu començat.