Altres cançons relacionades
Una fadrina resolta,
com ralla, ja treu colors.
Ella respon: Adiós,
estimat meu de Mallorca.
Sa guerrera, perque és curra,
me deverteix s’estimat.
Com prou l’haurà festejat,
devertit i ben honrat,
serà sa meva ventura.
Senyor, quin temps era aquell
que un homo, quan se casava,
comprava una capa blava,
calçons i jac de burell!
Tradicionari de Mallorca
