Qui la festeja criada, ja se pot armar d’arròs, que ses guixes ni ses faves no li cauen bé an es cos.
Criades i criats
Sóller
De grosser devia esser de sa grossària d’un bou i devia fer cada ou com a pinyes de pi ver.
Pere-Antoni, po’t sa capa; ja soparàs en venir: no li plangues es camí, que aquesta al·loteta és guapa.
Cada vegada que et mir, cada vegada que et veig, m’agafen ganes de dir: -Al•lota, ¿vols que et festeig?
