Tu dius que has fet testament
escrit a fuia de moro
i que el llegesc per s’enforro.
Mira que ho ets, imprudent,
xerrador, impertinent!
¿Que no veus que el qui te sent
t’ha de tocar s’instrument
que toca en tenir s’as d’oro?

Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!

D’es seu hort li duia
sa fruita millor,
perquè era afectada
de melicotó.