Es meu enteniment va
com s’aigo per una teula.
¿Saps què em 'gradaria veure?
Es teu cor damunt sa mà.
A sa vorera de s’era
vaig sentir lladrar dos cans.
Lo meu cor qui feia espants:
–Sortiu, amor vertadera,
que ma persona us espera
en presència de los sants,
i el rei amb sos capitans
que per vós alça bandera:
Sant Lloatxim i Sant Pere
i llavonses altres sants,
homos petits i de grans.
Bona amor, si no us alcanç,
reneg de s’amor primera.
Jo vaig esser es primer
que et vaig festejar. ¿Et recorda?
I ara has rompda sa corda,
garrideta, d’aquell bé!