Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Me’n vaig per sa plaça,
no trob ningú que m’ho faça;
me’n vaig pel carrer,
ningú, ningú m’ho vol fer;
li dic: -Anem a ca nostra,
i jo t’ho faré.
Pentinar, fer la coa.
- Vós qui sou de Santanyí,
¿no em diríeu quina és s’eina
que ses dones fan servir
i que, per fer-li fer feina,
ets uis li han de punyir?
-Es meu sebre molt poc val;
jo no som homo de lletres:
jugaria tres pessetes
que li diuen “un didal”.