Els assots que Vós patíreu, jo los sentia en el cor.
Vós féreu florir los arbres i an el camp donàreu flors.
La vostra Mare, ¿a on era, en aquella hora, Senyor?
-Dins una cambra tancada traspassada de dolor.

Amb ell tenc sa voluntat;
veiam, idò, què he de fer!
Si a la fi m’és ingrat,
ja tenc hàbit demanat
i per monja em tancaré.

Quan se xapi el de Ternelles
i el gall no sigui animal,
corre a cercar les corbelles
arriba el judici final.