Amb ell tenc sa voluntat;
veiam, idò, què he de fer!
Si a la fi m’és ingrat,
ja tenc hàbit demanat
i per monja em tancaré.
Sa novia s’és casada;
no ho ha fet sebre a ningú:
per quatre cèntims que du
i sa coa manllevada!
M’agrades, ¿i saps per què?
Perque ets gallarda i aguda.
Tots es qui t’han coneguda
no es cansen d’alabar-tè.