Amb ell tenc sa voluntat;
veiam, idò, què he de fer!
Si a la fi m’és ingrat,
ja tenc hàbit demanat
i per monja em tancaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Pollença
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Aspiracions i somnis, Desamor i ruptura, Destí, Festeig, Matrimoni, Monges, Passió i enamorament, Solteria
Mètrica
7a7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
2568
Volum
I
Núm de pàgina
154
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Tradicionari de Mallorca
