Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.
Carta, partiràs, escrita
p’es camí de Son Granet.
No faces cap hostalet
fins a Son Guiamaret
que sa meva amor hi habita.
Don Miquel és un senyor
qui és per anar a onsevuia.
I En Verdal, en temps de xuia,
és com un porc qui fa olor.
Don Miquel saig de Llubí
i En Verdal fosser de Búger.
Qui ha de votar, que fuja,
que no té feines aquí.
Com serà saig de Llubí
don Miquel Missèr Socies,
trauran barram ses gallines
més fortes que un ca marí.