-¿Vós que sou sa seva fia
de l’amo En Jordi Corró,
aquell qui té tremolor
i quan fa gloses somia?
-Sí que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd:
en sap més ell com somia
que vós com estau despert.

A la fonda de la Pera i holà!
dames hi varen anar i holà!
Pregunten a l’hostalera: _¿Què teniu per a sopar?
-Trobareu pollastre amb prebe i arròs sec amb bacallà.-
Elles demanen a l’amo per anar-se’n a colgar.
-Agafa el llum, criada, les podràs acompanyar.-
La criada és traïdora i se va posar a guaitar.
Ells duen calcetes curtes i una espasa al costat.
Com les dames se colgaren, la criada va tancar.
-Criada, obri la porta i cent duros cobraràs!
-Ni per cent ni per cinquanta, l aporta no s’obrirà.
Mos pensàvem que eren dames i són lladres per robar.
No són cavallers, senyora, sinó lladres per robar!

Dalt es Puig d’es Frare
vaig perdre un dobler;
el cercàvem quatre,
ja no el trobaré.