A Santa Eulàri’ habitau,
un lloc de tanta noblesa;
és de don Tomàs Forteza.
Senyor, ¿com no m’hi passau?

Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.

Aqueixa cara de sol
an es meu germà agrada;
tot això serà cunyada
que tendré, si Déu ho vol.