Altres cançons relacionades
Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
Tan amunt sou pujadeta!
I ara, ¿com davallareu?
Davallau de branca en branca,
dins los meus braços caureu.
S’al•lota que jo tenia
també sabia glosar;
li diuen Na Bet Maria
i està en es carrrer d’Artà.
I un gros muixell que tenia
per sempre porer filar.
Tradicionari de Mallorca
