S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Val més un cap d’arengada
que una coa de pagell.
Al•lota, en es teu cervell
hi manca una cuierada.
Jo tenc de dur, en venir aquí,
paraules estudiades,
que, poques i acertades,
treuen a llum un fadrí.