Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.

-¿A on ets, Andreu Castell?
-No som massa lluny, Bartola.
-En Jaume Racó redola
i tu et fas enfora d’ell.

¿Per què no veniu, amor,
a missa a Sant Honorat
qui cura de mal de cap
i Sant Marçal de dolor?