Mon pare era glosador
i mu mare qui pintava,
i jo som sortit tan ase,
amb sa closca més gruixada
que ses banyes d’un moltó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Glosadors
Poble
Manacor
Núm de glosa
304
Volum
II
Altres cançons relacionades
La lluna la bruna,
del sol mariner.
Son pare la crida,
sa mare també.
(Fragment inicial)
La vida de les galeres n’és molt mala de passar.
Ha set anys que estic en ella i set n’hi he de passar.
Jo me’n vaig anar a ca’l Rei, per llecència demanar:
-¿Qui és qui toca a la porta? –Don Lluís Monticalvà.
-No pot esser Don Lluís perque a les galeres va.
En Perico està cansat
de tirar a sa diligència.
Perico, ten paciència,
que ja arribam a Ciutat.
Tradicionari de Mallorca
