Una cunyadeta tenc
qui amb so mirar dóna vida:
no n’hi ha de més garrida
en tot lo món junt, pretenc.
A dalt es puig es més sec,
alegrement hi viuria
en sa teva companyia;
però sense tu, no ho crec.
Perdonau de la tardança
del temps que no he vengut;
no penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.