Jo no sé qui t’ha aficat
dins sa carabassa teva
que has d’esser sa dona meva,
que estic de tu enamorat.
O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.
Estic enamoradeta
d’un jovenet mariner,
que, si ell no me demana,
jo em pens que el demanaré.