Som natural de Mallorca,
d’es poble de Santanyí,
venc a cantar per aquí
amb guiterra i violí,
al•lotes, perque hi importa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Santanyí
246
II
No me vénguis més davant,
de fadrina ni casada,
i així estaré descansada
de no rebre cap pernada
d’un ase que brama tant.
Quan venies a sa casa,
duies camia de llista,
i ara, que la dis blanca,
en veure’m `cales sa vista.
Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.