A sa Font d’En Capellà
hi ha uns encalladors,
jo n’estic dificultós
de si en tornaré passar.
-He estojada sa povora
per quan la’m demanareu.
-Estimat, no us avaneu,
que per ventura tendreu
es trebais que tengué En Gorra.
–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.