Si no havia de cantar més que el qui té bona veu! Quantes vegades se veu que, de cent, una n’hi ha.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Valldemossa
35
II
El món està ple d’embuis; això ho va dir un que en duia. Aquí se mengen sa xuia quan es misstages són fuits.
Es meu moix és prim de barra; ja ho diu sa seva planeta, que estima més sobrassada que pebres de cirereta.
Aubercocs, cireres, figues paratjals. Ses al•lotes guapes van a dos reals.
