Qui canta, sos mals espanta,

Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora los augmenta:
Cantau, bona amor, cantau,
cantau vós qui estau contenta.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Cantadors

Poble

Artà

Núm de glosa

218

Volum

Altres cançons relacionades

Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.

Es meu cavall du furia;
com corr, no el puc aturar,
i un moscard en volar
amb una ala el tomaria

Si les ones de la mar
totes a mon cor ferissen,
jo no crec que l’arrendissen
tant com lo vostro mirar.