Quan En Jaume Ros tenia bona gala per cantar, se porien passejar per sa muntanya i es pla: que, com ell, no n’hi havia.
Cantadors
Selva
Ja mos veurem a la fresca, com es sol s’enramarà, aquest porro si tendrà cap de rel que no patesca.
Adiós, Madò Sampola; Madò Sampola, adiós; jo voldria encontrar-vós dins un pinar tota sola.
Viudeta desgraciada, vos heu tornada casar. ’Xau fer, que no mancarà qui us faci morir assotada!
