Coranta dies, Senyor,
sempre seguit dejunàreu,
i d’agenoiat suàreu
sang viva, per mon amor.
Si ara En Juan venia
i em deia: ─Taia’t un braç─,
li diria: ─Juan, jas,
taia d’allà on voldràs─,
i tots dos los hi daria;
però no comportaria
que tots dos los me taiàs.
-¿Vols-me dir per què no cantes?
¿Que tens es viure avorrit?
-Vols que et diga que no estic
tan fina com estava antes…