Ara me’n vaig, que és tan prest,
i te don sa despedida.
Veiam si t’he convertida,
cara de rosa florida,
amb so sermó que t’he fet!
Sa meva dona, germans,
un dia que era a la vila,
va agafar una llebre viva
sense escopeta ni cans.
Jo toc es foc i no em crem
a causa de voler bé;
cossiol i claveller,
tot ha d’esser d’En Guiem.