Devers sa rota d’es lli
s’oliva s’hi fa retent:
dins sa mà n’hi caben cent;
dins un paner, no té fi.
Coranta dies, Senyor,
sempre seguit dejunàreu,
i d’agenoiat suàreu
sang viva, per mon amor.
Augmenta la pena mia
dins un foc abrasador,
i encara, per més pitjor,
el qui pot apagar-ló
hi posa llenya i l’atia.