Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
i encara ningú en sap res.
Més uiades he donades
a dins Son Puig d’es Llorer,
que olives no coiré
dia que m’afanyaré
a lloc de bones solades.
Coranta dies, Senyor,
sempre seguit dejunàreu,
i d’agenoiat suàreu
sang viva, per mon amor.