L’amo, posau-hi forquetes
en es sementer d’es blat,
l’any qui ve, en haver espigat;
ses espigues que estan dretes
¿no trobau que és més granat?
Es fadrins capells amb cops,
guardapits i camissola,
una corbatina groga,
rellotge, i són al•lots;
i son pare no té jocs,
i a sa plaça ningú el lloga.
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
el cel com me moriria,
el cel com me moriré.