Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’esser-vos-ne anada,
l’enyorança ja em castiga.
N’hi ha qui es comptes me fan
a sa casa qui hi tendré:
i jo hi tendré qui voldré;
a posta pag es lloguer
es dia de Sant Juan.
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.