Si les ales del meu cor
fossen de plomes, Maria,
cada mitja hora vendria
a veure’t, volgut tresor.

Si dius que tens tanta fam,
no convé mantenir-tè.
Tu t’ho deus passar sencer,
des que has perdut es barram.

Si t’ha pegat s’enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.