Jo tenc de dur, en venir aquí,
paraules estudiades,
que, poques i acertades,
treuen a llum un fadrí.
De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!
Sa meva guiterra sona;
madona, ¿que la sentiu?
Una fia que teniu,
la calçau i la vestiu
i ha d’esser sa meva dona.