Matances vaig anar-hí
a una casa renegada:
no menjàrem sobrassada
ni beguérem gens de vi.
’Polòni, com això és sol,
que et duia un pa recolat;
el duia i el m’he menjat,
perque ta mare no em vol.
Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m