Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Mal aire el rei maleït!
mal lo cremen de povora!
Una mare no és senyora
d’un fii, quan lo té nodrit.