A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Sencelles
Núm de glosa
18
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Acosta’t, no tengues por;
escolta’m i sentiràs,
si vols, sa lletra aprendràs,
que aquí tens un mestre bo.
-És això que me consola:
ara trob lo que he volgut;
vénc a vós que sou lletrut,
perque em mostreu de fer escola.
Si anau a Campos, veureu
una gent molt bobiana:
tres anys per una milana
tragueren la Vera-creu.
L’inimic una vegada
a ca seva s’entregà
amb una barra en sa mà,
de foc, que atemorisava.
Tradicionari de Mallorca
