Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.

-Acosta’t, no tengues por;
escolta’m i sentiràs,
si vols, sa lletra aprendràs,
que aquí tens un mestre bo.
-És això que me consola:
ara trob lo que he volgut;
vénc a vós que sou lletrut,
perque em mostreu de fer escola.

Fadrina qui no té amor,
taia amb males estidores:
ses fadrines són traidores
com ses perdius voladores
que enganen es caçador.