A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.

Fent es lloro, fent es lloro,
un mes la vaig festejar.
Jo només hi vaig anar
en temps de figues de moro.

Punta apunta Na Punta;
ja és punta ben apuntada.
Si no fér a on apunta,
millor sa punta remunta.
No et canses mai d’apuntar,
perque aquell qui bé no apunta,
sa punta pega de punta
i sa punta sol girar.