Adiós, amor perduda!
Lo que és estat, siga estat.
Venturosa la que muda
primer que s’enamorat!
Carta, ves-te’n aviada,
no et 'turis fins a Ciutat.
Si a cas trobes tancat,
revoltaràs sa murada
i no estigues aturada
fins que t’hages entregada
en mans de mon bé estimat.
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.