Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.

¿Voleu que vos cont un pas
que se seguí dins Bunyola?
Sa pell va dir s’olla:
“Fé’t enllà, que no em macars”.

A Son Uiastre no hi ha
caixa, pastera ni llit,
sinó un paper escrit
de deutes que han de pagar.