Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
per miques de camaiot.

Mon pare que duga blat
i mu mare pastarà,
i jo amb menjar i jugar
ja tenc es jornal guanyat.

Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.