Tu rodaràs, rodaràs,
i t’allunyaràs de mi,
emperò, en venir la fi,
en mon poder quedaràs.
Deixa fer, Margalideta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
de sa llet sa busquereta.
Com vos veig p’es figueral,
que vos trob de mal garbada!
I en veue-vos, estimada,
amb sa clenxa pentinada,
vós duis saladina i sal.