Na Catalina filava
estopa de caramell:
mai acabava es muixell
i no treia cap fuada.
Santa Elisabet,
mare de Juan,
si em colg i no em llev,
l’ànima us coman;
a Lluc i Juan,
a Marc i Mateu,
tots els sants i santes
que creien en Déu;
a Sant Dionís,
a Santa Coloma,
tots el ssants i santes
que duen corona.
Tu venies a sa casa
com enamorat volgut.
Jo et tenia entretengut
perque havia d’anar a Lluc;
passava falta d’un ruc,
i tu me servires d’ase.