Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.
Abantes de fer es fiol,
es compare bé em volia,
i ara, de cada dia,
com més va, manco me vol.
A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.