Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Dins es clot de Puigpunyent
hi tenc la vida tancada
i llavò s’enamorada
des que d’ella estic ausent.
Si és llesta i agraciada
i bones mans per cosir,
si lo que deis és així,
sense veure-la m’agrada.