Estimadeta, Jeròni’,
veies què voleu de mi:
jo tenc un germà fadrí
i pactarem matrimoni.
S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!