Jo estava a sa Torre Nova
con la rosa en el jardí.
Germanet, ¿perque som pobra,
vos voleu riure de mi?
Voldria sebre de fi,
aquales hi han anades
a fer nuus a ses arades
per unes sobres fer-lí.
El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!