No fieu d’es frares,
que són polissons:
a davall ets hàbits
duen es calçons.
Roseta, no m’ho pensava,
com aquest roser sembrí,
que un altre et 'gués de coir,
jo que tant te cultivava!
Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m