Oh cara de sobrassada
ben coenta i mal premuda!
Tens s’esquena geperuda
i nas de sola picada.
Mu mare, casar, casar!
Casar, casar, que ja és hora;
que se’n casen a setze anys,
i jo en tenc setze i una hora.
Ja és morta sa moixa guapa
que jugava amb sos pollets;
és morta amb sos peus estrets.
Tocau-la; ¿veis com no rapa?