Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Mu mare, que tant m’estima,
no m’ha volguda casar;
ella deu considerar
que estaré millor fadrina.
¿No trobau que és cosa trista
per un fadrí, fer carbó?
Que per guardar un sitjó
ja hi ha un mes que no l'he vista.