Es dissabte, com veniu,
ja veniu atropellat,
i encara no us he mirat
com de davant me fugiu.
Jo voldria que et picasses
d’aranya o d’escorpí,
i en tornar xerrar de mi,
dins un avenc te n’entrasses.
Jo et duc comandacions
d’un jove qui fa quartanes
i té ses colors tan sanes
com aquelles hortolanes
qui d’estiu mengen melons.