Altres cançons relacionades
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Com sent aquesta corneta
que vós tocau, lo meu bé!
No me plangueu es paper
i enviau qualque carteta.
‘Vui és dissabte, Tonina,
però no és es de Nadal;
emperò és aquell dissabte
que tu i jo tant desitjam.
Tradicionari de Mallorca
