Cantin celi, cantin celi,
cantin celi, ja ho val!
Qui té es salero venal
que el dugui an es Mercadal,
an es ball d’En Binieli.
Cadascú se’ n va amb sa seva
i jo me’n `niria amb vós.
Que és de mal estar gelòs
d’una cosa que no és seva.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.