Un temps, quan jo festejava
una al•lota d’es Comtat,
jo hi tenia ben trempat
es vespres que no hi anava.
No te vui donar avantatge
perque sé que de mi et rius;
tan possible és lo que dius
com fer un nuu a s’oratge.
Un mariner genovès
jugava a s’argolla, un dia;
jugava perque perdia
i de ràbia estava encès.