Catorze festers tenia de la vila anomenats i set tions estellats per quan ella ballaria. Ell du dol Na Margalida i deuen estar enfadats.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Balladors
Artà
58
II
Com estava a sa presó, tot solet me devertia: per companyia tenia un sant pintat amb carbó.
No me miris no me miris, que jo no te miraré; si te top qualque vegada, darrere me giraré.
Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.